Els primers anys de vida dels nens són determinants per el desenvolupament del llenguatge i és de gran importància detectar i intervenir en qualsevol dèficit o trastorn que pugui sorgir en aquesta etapa.
Algunes de les patologies que poden presentar-se en l’edat infantil són:
- Les relacionades amb els trastorns del llenguatge: com per exemple el retard simple del llenguatge o la disfàsia (pèrdua parcial del llenguatge), en les quals l’infant presenta un cert desfasament cronològic en el desenvolupament del llenguatge, tant a nivell comprensiu com expressiu, sense que existeixin alteracions mentals, motrius o sensorials associades.
- Les relacionades amb la parla en les quals apareixen trastorns en l’articulació dels fonemes, ja sigui perquè existeixen lesions o malformacions en els òrgans articulatoris (disglòssia) o simplement per un ús incorrecte dels mateixos (dislàlia): pronuncien malament o canvien diferents fonemes, ometen sons, “no se’ls entén quan parlen”, o també quan existeix alguna alteració en la fluïdesa de la parla (disfèmia).
- Els trastorns de la lectoescriptura (dislèxia, discalculia, disgrafia, comprensió lectora..) són tots aquelles alteracions que comprometen a la lectura i l’escriptura dels nens, interferint així el seu aprenentatge i la seva vida escolar.
- Els trastorns del llenguatge associats a altres alteracions. Com per exemple: hipoacúsia (sordesa), deficiència mental, paràlisi cerebral o autisme.
En quines situacions és convenient consultar a un logopeda?
- Si no parla o parla molt poc.
- Si és difícil o no es compren quan el nen parla.
- Si te dificultats per pronunciar algun so.
- Si omet algun so i n’agrega altres que no corresponen.
- Si respira amb la boca oberta.
- Si te tendència a patir afonies.
- Si presenta canvis dràstics a la veu.
- Si s’observa que te dificultats per escoltar o si, encara escoltant bé, te dificultats per discriminar algun so.
- Si presenta alteracions sensorials.
- Si presenta dificultats a l’hora de llegir o escriure correctament.
